El procés

Durant el matí del 22 de Juny de 2011, les forces de l’orde i seguritat de l’Estat entraren dins de les cases de 12 activistes en diferents punts del país, concretament en Madrit, Astúries, Euskadi i Galícia. Molts dels activistes detinguts, ocupen càrrecs de gran responsabilitat en les organisacions “Equanimal” i “Igualdad Animal”. Uns atres han colaborat activament en el passat en dites organisacions en defensa dels animals.

La batuda fon pròpia del que l’Estat denomina “operacions antiterroristes”, tallant els carrers contigus als seus domicilis, entrant fortament armats i en passamontanyes dins de les vivendes particulars d’alguns d’estos i, inclús dins de les cases de les mares de dos dels activistes. Tot açò per a realisar una regirada de vàries hores de duració, durant la qual requisaren decenes d’ordenadors, discs durs, càmares i divers material que utilisen per al seu treball diari en defensa dels animals.

En acabant la regirada, els activistes foren duts en furgons policials a Santiago de Compostela, Pontevedra i La Corunya, on passaren tres dies incomunicats dins dels calabossos de dites ciutats i en folga de fam com a protesta per les detencions.

Passat el temps dins del calabós, els onze activistes (el duodècim es trobava fora i s’entregà posteriorment) foren duts davant del juge, a on declararen.

Tres d’ells foren enviats a presó preventiva i els restants es troben en llibertat condicional en càrrecs.

El dimecres 13 de juliol de 2011, en la vista oral dels jujats de Santiago de Compostela, se guanyà el recurs que exigia la lliberació dels tres activistes condenats a presó preventiva. Després de 22 dies en presó, Olaia, Eneko i Eladio es troben ara en llibertat —encara que també en càrrecs— com els 9 activistes restants.

¿De qué s’acusa als imputats?

A hores d’ara tenim constància de que se’ls imputen diferents delictes; no obstant i això, existix secret de sumari sobre este procés i per açò, tant el número total d’acusats com les verdaderes causes per les que se’ls ha imputat, és informació a la que no es té cap accés. Estem pendents del dia en que el juge que instruïx el cas alce el secret de sumari i mostre les proves que supostament existixen contra dits activistes.

Alguns dels delictes estan relacionats en les soltes massives de visons en les que els activistes imputats no tenen cap relació.

Violació de domicili de persona jurídica i revelació de secret.

Els imputats també són acusats de violació de domicili de persona jurídica i de revelació de secrets.

Els activistes de “Igualdad Animal” i “Equanimal” sí han entrat en diverses granges i atres centres d’explotació animal sense solicitar permís –i sense causar cap dany– en l’objectiu de documentar el que succeïx en l’interior de dits llocs.

També han rescatat animals (als que han portat a una llar segura) a cara descoberta, en el que es coneix dins del moviment de Drets Animals com a Rescats Oberts (*). La raó per la qual s’ha fet açò és la de donar a conéixer l’horrible realitat que patixen els animals. Si això no s’haguera fet, la situació d’estos animals encara permaneixeria amagada.

Els activistes de “Equanimal” i “Igualdad Animal” sempre han realisat el seu activisme a cara descoberta i sense amagar la seua identitat. De fet, en el seu treball, abdós organisacions han convidat a periodistes per a que els acompanyen en les seues activitats, que posteriorment han obtingut una amplia repercussió en els mijos de comunicació, tant a nivell nacional com internacional.

Delictes de desordens públics.

A alguns activistes se’ls imputen delictes de desordens públics.

Els activistes d’abdós organisacions duguen a terme accions dins del marc de la desobediència civil. És a dir, accions –sempre no violentes– en les quals hi ha una disposició a incomplir les lleis injustes, i a assumir conscientment els possibles castics que açò puga implicar.

Algunes de les accions de desobediència civil realisades per les organisacions són, entre atres:

  • Sabotages pacífics a la caça, tractant d’evitar la mort d’animals durant els torneigs de caça.
  • Irrupcions en passareles de moda i places de bous duent pancartes.
  • Despenjades d’activistes duent pancartes en places de bous i uns atres llocs.

L’objectiu d’estes accions és transmetre a la societat el mensage de que els animals han de ser tinguts en conte, perque també patixen i tenen interés per sa vida, lo mateix que nosatros.

Ademés d’estes accions, “Igualdad Animal” i “Equanimal”, les quals centren el seu treball en la conscienciació social, utilisen atre tipo de ferramentes en l’interés de generar un debat social sobre la nostra relació en els animals. Algunes d’elles són:

  • Conferències.
  • Taules informatives en mig del carrer.
  • Actes en l’objectiu d’atraure l’atenció dels mijos de comunicació.

“Ecoterrorisme”: un terme inventat per a criminalisar al moviment

Tant els mijos de comunicació com el mateix juge que instruïx el cas, José Antonio Vázquez Taín, han acusat als activistes d’eixercir “ecoterrorisme”. Un nou terme sense cap tipo de validea jurídica en el que pretenen criminalisar al moviment en defensa dels animals.

El terme s’ha inventat en l’única finalitat d’englobar qualsevol pràctica que es faça en defensa dels animals i desllegitimar-la socialment. Com a eixemple cap mencionar la “AETA” (Animal Enterprise Terrorism Act), una llei federal dels Estats Units que prohibix qualsevol acte relacionat en danyar o interferir a les indústries de l’explotació animal.

Tot açò és un clar despropòsit i un intent de criminalisar un moviment que cada volta emergix en més força i que està posant als que es lucren en l’explotació animal en entredit.

Ya existix una persecució internacional contra el moviment:

a) El cas de “SHAC” (grup internacional que lluita pel tancament dels laboratoris de “Huntingdon Life Sciences”), del qual els activistes han passat fins a 7 anys en la presó pel manteniment d’una web.

b) El cas d’Àustria (el més car de l’historia del país) on, després de dos anys de procés, alguns activistes pertanyents a organisacions similars a “Igualdad Animal” i “Equanimal” han segut absolts després de que se’ls acusara de tot tipo d’accions en les que no tenien cap relació, en un clar montage promogut pels “lobbies” de les industries pelleres i d’explotació animal.

Per qué es té que defendre la llegitimitat de l’activisme en defensa dels animals

Els mijos de comunicació, a l’hora i de forma casi generalisada i encara sense tindre cap prova, han vulnerat els drets dels acusats i de les acusades ignorant completament la presunció d’inocència, acusant-les de fets en els que no tenen cap relació i sense proves per a fer-lo.

Més encara, alguns han mentit de forma extrema afirmant que estes organisacions ensenyaven a fabricar explosius des de les seues pàgines web. Cosa absolutament falsa.

Vista la falsetat de les acusacions pareix que estes detencions responen a l’interés de criminalisar al Moviment de Drets Animals, interés que compartixen els sectors dedicats a l’explotació animal (com ara el “lobby” peller).

Tenim el deure de defendre, davant de tot açò, la plena llegitimitat de l’activisme que realisen “Equanimal” i “Igualdad Animal”. Estes organisacions complixen un paper clau posant llum a la realitat que patixen els animal, tasca que en l’Estat espanyol només elles estan duent a terme. Per això, és d’interés general el rebujar els intents de desllegitimar i criminalisar ad este moviment, intents que són una mostra del que pot ocórrer quan el treball de qualsevol organisació o persona perjudica als interessos de forts i influents negocis, com succeïx en el cas de l’industria pellera.