El procés

Durant el matí del 22 de Juny del 2011, les forces de l’ordre i seguretat de l’estat van entrar a les cases de 12 activistes en diferents punts de l’Estat espanyol (Madrid, Astúries, Euskadi i Galícia). Molts d’aquests activistes detinguts, ocupen càrrecs de gran responsabilitat a les organitzacions Equanimal i Igualdad Animal. Altres havien col·laborat activament en el passat en aquestes organitzacions en defensa dels animals.

La redada va ser pròpia del que l’Estat denomina “operacions antiterroristes”, tallant els carrers adjacents als seus domicilis, entrant fortament armats i amb passamuntanyes a les vivendes particulars d’alguns d’aquests i fins i tot a les cases de les mares de dos dels activistes. Tot això per a realitzar un registre de diverses hores de durada en el que van requisar desenes d’ordinadors, discos durs, càmeres i divers material que utilitzen per al seu treball diari en defensa dels animals.

Després del registre, els activistes van ser duts en furgons policials a Santiago de Compostel·la, Pontevedra i La Corunya, on van passar tres dies incomunicats en els calabossos d’aquestes ciutats i en vaga de fam com a protesta per les detencions.

Després del temps passat en el calabós, els onze activistes (el dotzè es trobava fora i es lliurà posteriorment) van ser duts davant el jutge on van prestar declaració. Tres d’ells van ser enviats a presó preventiva i la resta es troben en llibertat condicional amb càrrecs.

El dimecres 13 de Juliol del 2011, en la vista oral als jutjats de Santiago de Compostel·la, es va guanyar el recurs que exigia la posada en llibertat dels tres activistes condemnats a presó preventiva. Després de 22 dies a la presó, Olaia, Eneko i Eladio es troben ara en llibertat —encara que també amb càrrecs— com els altres 9 activistes.

De què s’acusa als imputats?

A dia d’avui tenim constància que se’ls imputen diversos delictes; no obstant això, existeix secret de sumari sobre aquest procés i per això, tant el nombre total d’acusats com les veritables causes per les quals se’ls ha imputat és informació a la qual encara no es té accés. Estem a l’espera del dia que el jutge que instrueix el cas aixequi el secret de sumari i mostri les proves que suposadament existeixen contra aquests activistes.
Alguns dels delictes estan relacionats amb les soltes massives de visons amb les quals els activistes imputats no tenen cap relació.

Violació de domicili de persona jurídica i revelació de secret

Els imputats també estan acusats de violació de domicili de persona jurídica i de revelació de secrets.
Els activistes d’Igualdad Animal i Equanimal sí han entrat en diverses granges i altres centres d’explotació animal sense sol·licitar permís per a fer-ho –i sense causar cap dany– amb l’objectiu de documentar el que succeeix als centres d’explotació animal.

També han rescatat animals (als quals han dut a una llar segura) a cara descoberta, en el que es coneix en el moviment de Drets Animals com Rescats Oberts (*). La raó per la qual s’ha fet això és donar a conèixer l’horrible realitat que pateixen els animals. Si això no s’hagués fet, la situació d’aquests animals romandria encara oculta.

Els activistes de Equanimal i Igualdad Animal sempre han realitzat el seu activisme a cara descoberta i sense ocultar la seva identitat. De fet, en el seu treball ambdues organitzacions han convidat a periodistes perquè els acompanyin en les seves activitats, que posteriorment han obtingut una àmplia repercussió en els mitjans de comunicació, tant a nivell nacional com internacional.

Delictes de desordres públics

A alguns activistes se’ls imputen delictes de desordres públics. Els activistes d’ambdues organitzacions duen a terme accions en el marc de la desobediència civil. És a dir, accions –sempre no violentes– en les que hi ha una disposició a incomplir les lleis injustes, i a assumir conscientment els possibles càstigs que això pugui implicar.

Algunes de les accions de desobediència civil realitzades per les organitzacions són, entre d’altres:

  • Sabotatges pacífics a la caça, tractant d’evitar la mort d’animals durant tornejos de caça.
  • Irrupcions a passarel·les de moda i places de toros amb pancartes.
  • Despenjades d’activistes amb pancartes en places de toros i altres llocs.

L’objectiu d’aquestes accions és transmetre a la societat el missatge que els animals han de ser tinguts en compte perquè també pateixen i tenen interès per la seva vida igual que nosaltres.

A més d’aquestes accions, Igualdad Animal i Equanimal, que centren el seu treball en la conscienciació social, utilitzen altres tipus d’eines per a generar un debat social sobre la nostra relació amb els animals. Algunes d’elles són:

  • conferències
  • taules informatives a peu de carrer
  • actes amb l’objectiu d’atraure l’atenció mediàtica

“Ecoterrorisme”: un terme inventat per a criminalitzar al moviment

Tant els mitjans de comunicació com el propi jutge que instrueix el cas, José Antonio Vázquez Taín, han acusat als activistes d’exercir l’“ecoterrorisme”. Un nou terme sense cap tipus de validesa jurídica amb el qual pretenen criminalitzar al moviment en defensa dels animals.

El terme s’ha inventat amb l’única finalitat d’englobar qualsevol pràctica que es faci en defensa dels animals i deslegitimar-la socialment. Com exemple es pot esmentar la AETA (Animal Enterprise Terrorism Act), una llei federal dels Estats Units que prohibeix qualsevol acte relacionat amb danyar o interferir a les indústries de l’explotació animal.

Tot això és un clar despropòsit i un intent de criminalitzar un moviment que cada vegada emergeix amb més força i que està posant en qüestió als que es lucren amb l’explotació animal.

Existeix ja una persecució internacional contra el moviment:

a) El cas de SHAC (grup internacional que lluita pel tancament dels laboratoris de Huntingdon Life Sciences) els activistes dels quals han passat fins a 7 anys a la presó pel manteniment d’una web.

b) El cas d’Àustria (el més car de la història del país) on, després de dos anys de procés, diversos activistes pertanyents a organitzacions similars a Igualdad Animal i Equanimal han estat absolts després que se’ls acusés de tot tipus d’accions amb les quals no tenien cap relació, en un clar muntatge promogut pels lobbies de les indústries pelleteres i d’explotació animal.

Perquè cal defensar la legitimitat de l’activisme en defensa dels animals

Els mitjans de comunicació, per la seva banda i de forma gairebé generalitzada i malgrat no tenir cap prova, han vulnerat els drets dels acusats i acusades ignorant totalment la presumpció d’innocència, acusant-los de fets amb els quals no tenen cap relació i sense cap prova per a fer-ho.

Encara més, alguns han mentit de forma extrema a l’afirmar que aquestes organitzacions ensenyaven a fabricar explosius des de les seves pàgines webs. Cosa absolutament falsa.

Donada la falsedat de les acusacions, sembla que aquestes detencions responen a un interès per criminalitzar al Moviment de Drets Animals, interès que comparteixen els sectors dedicats a l’explotació animal (com per exemple el lobby pelleter).

Hem de defensar, davant d’això, la plena legitimitat de l’activisme que realitzen Equanimal i Igualdad Animal. Aquestes organitzacions compleixen un paper clau al treure a la llum la realitat que pateixen els animals, tasca que a l’Estat espanyol només elles estan duent a terme. Per això, és d’interès general rebutjar els intents de deslegitimar i criminalitzar a aquest moviment, que són una mostra del que pot ocórrer quan el treball de qualsevol persona o organització perjudica els interessos de forts i influents negocis, com succeeix en el cas de la indústria pelletera.